Introducció

Els tubs de cultiu de rosca d'un sol ús tenen un paper vital en les operacions de laboratori.El seu ús correcte no només prevé eficaçment la contaminació de la mostra, la contaminació creuada i la pèrdua de mostra, sinó que també garanteix la precisió i la fiabilitat de les dades experimentals. Per tant, és de gran importància dominar el procediment operatiu estandarditzat per garantir la qualitat dels experiments.

Aquesta guia és aplicable als procediments operatius dels tubs de cultiu de rosca d'un sol ús utilitzats en cultius cel·lulars, experiments de microbiologia, proves clíniques i altres camps.

Preparació abans de l'ús

Una preparació adequada abans de l'experimentació és un pas crític per garantir un rendiment òptim dels tubs de cultiu de rosca d'un sol ús. En primer lloc, cal comprovar acuradament la integritat de l'embalatge exterior per detectar possibles trencaments o fallades de segellat, cosa que és essencial per mantenir l'esterilitat dels tubs. Els tubs ben envasats s'han d'emmagatzemar en un entorn sec i net per evitar la humitat o la contaminació.

No s'ha de passar per alt l'estat d'esterilització. Els tubs de cultiu de rosca d'un sol ús produïts pels fabricants habituals solen esterilitzar-se per irradiació gamma o òxid d'etilè, i l'envàs ha de tenir una marca d'esterilització clara i una data de caducitat. El personal del laboratori ha de comprovar el mètode d'esterilització i la data de caducitat per assegurar-se que els tubs estiguin en les millors condicions per al seu ús.

A l'hora de seleccionar les especificacions, cal tenir en compte els factors següents:

1. Selecció de volumEs poden seleccionar tubs estàndard de 15 ml per a experiments de rutina, mentre que es recomana una mida de 50 ml per a cultius a gran escala.
2. Característiques del materialEl material de polipropilè és resistent a altes temperatures, adequat per a requisits d'esterilització a altes temperatures; el material de poliestirè és altament transparent, fàcil d'observar.
3. Requisits especialsPer a experiments especials, com ara l'emmagatzematge a baixa temperatura, cal triar materials resistents a baixa temperatura.

El personal de laboratori ha de seleccionar el model de tub de cultiu més adequat segons les condicions experimentals específiques, tenint en compte els requisits de força centrífuga, la compatibilitat química i altres factors. Es recomana establir un procediment operatiu estàndard per a la selecció de consumibles de laboratori per garantir la consistència i la reproductibilitat dels experiments.

Procediment correcte

1. Desembalatge

• Desetiqueteu els tubs de cultiu en un entorn operatiu net per garantir que no hi hagi contaminació exògena durant l'ús.
• Feu servir guants estèrils o unes pinces estèrils per treure els tubs en desembalar-los per evitar el contacte directe amb zones crítiques.

2. Operació de clavar

• Està estrictament prohibit tocar la paret interior de l'orifici o la tapa interior de la tapa durant el procés d'ompliment per evitar la introducció de fonts de contaminació.
• S'ha de controlar el volum en afegir mostres líquides i no ha de superar l'escala màxima per evitar vessaments o un mal segellat de les mostres durant l'operació.

3. Mètode de segellat

• Cal apretar el tap de rosca després d'afegir la mostra per garantir un segellat complet. El segellat es pot verificar observant suaument qualsevol fuita.
• Presteu atenció a una força de cargol moderada per evitar una força excessiva que provoqui desgast o trencament de la rosca, cosa que pot afectar la reutilització o l'efecte de segellat.

4. Marcatge i registre

• Utilitzeu etiquetes o retoladors de laboratori resistents als dissolvents, impermeables i resistents a l'extracció per etiquetar amb precisió la informació de la mostra a les zones netes i seques del tub.
• Eviteu utilitzar paper d'etiquetes normal o bolígrafs de tinta que siguin susceptibles de decolorar-se per la humitat per evitar la pèrdua d'informació durant l'emmagatzematge.

Precaucions d'ús

1. Evitar la contaminació

• Les operacions experimentals s'han de dur a terme en un entorn net i sense pols, es recomana en un banc de treball ultranet o en una cabina de seguretat biològica.
• Reduïu el temps per destapar els tubs de cultiu i l'operació ha de ser ràpida i estandarditzada per reduir el risc d'exposició.
• S'han d'utilitzar tubs de cultiu independents per a cada tipus de mostres, i la barreja està estrictament prohibida per evitar la contaminació creuada i la interferència amb els resultats experimentals.

2. Centrifugació i emmagatzematge

• Abans de centrifugar, assegureu-vos que el tap de rosca estigui ben enroscat per evitar que la mostra es filtri; també feu una bona anivellació simètrica a la centrífuga per evitar un desequilibri mecànic.
• Quan s'emmagatzemen, els tubs s'han de col·locar en posició vertical per evitar fuites causades per la col·locació horitzontal. Eviteu col·locar els tubs en llocs amb temperatures elevades, llum intensa o humitat per evitar afectar l'estabilitat de les mostres i el rendiment dels tubs.

3. Manipulació especial de mostres

• Per a mostres que contenen dissolvents orgànics volàtils o substàncies fortament corrosives, s'ha d'utilitzar un model especialitzat amb resistència química.
• Per a la criopreservació, utilitzeu tubs de criopreservació que siguin resistents a baixes temperatures; els tubs de cultiu d'un sol ús ordinaris poden tornar-se fràgils o tenir fuites a temperatures molt baixes.

Què cal fer després de l'ús

1. Processament de bioseguretat

• Els tubs de cultiu que contenen mostres biològiques infeccioses, potencialment patògenes o d'alt risc s'han de sotmetre a l'autoclau o a l'inactivació amb un desinfectant eficaç d'acord amb els requisits de nivell de bioseguretat del laboratori abans de ser descartats com a residus.
• Els tubs de cultiu descartats s'han de llençar al contenidor de residus designat per a "plàstic biocontaminat" d'acord amb el sistema de classificació i gestió de residus perillosos del laboratori, i no s'han de barrejar amb escombraries ordinàries per a la seva eliminació.

2. Recomanacions mediambientals

• Prioritzar els tubs de cultiu fets de materials reciclables i participar en un programa centralitzat de reciclatge i eliminació ambiental de consumibles en laboratoris on les condicions ho permetin.
• Reduir el malbaratament innecessari de consumibles, defensar l'ús racional dels materials d'un sol ús sota la premissa de la seguretat i promoure la construcció de laboratoris verds.

Preguntes freqüents

1. Què he de fer si no puc apretar el tap de rosca?

Primer comproveu que les rosques estiguin correctament alineades i que no hi hagi objectes estranys enganxats a les rosques. No forceu el desenroscament de les rosques, ja que això podria danyar l'orifici o el tap. Si encara no segella, s'ha de substituir el tub de cultiu per un de nou.

2. Es poden reutilitzar els tubs de cultiu d'un sol ús?

No es recomana l'ús repetit. El segellat i l'esterilitat dels tubs de cultiu d'un sol ús no es garanteixen després de l'ús, i la reutilització pot provocar contaminació, resultats esbiaixats o danys al tub.

3. Què he de fer si tinc una fuita durant la centrifugació?

Comproveu que la tapa estigui ben cargolada i que segelli bé, i verifiqueu que els tubs de cultiu s'hagin anivellat correctament abans de la centrifugació. Eviteu utilitzar una velocitat centrífuga superior a la màxima per a la qual estan calibrats els tubs. Si cal, seleccioneu un tub de centrífuga especialitzat resistent a la pressió com a alternativa.

Conclusió

L'ús estandarditzat de tubs de cultiu de rosca d'un sol ús és un pas crític per garantir la precisió dels resultats experimentals, la seguretat de la mostra i la fiabilitat operativa. L'adherència estricta a les normes operatives i als requisits de bioseguretat, ja sigui en la recollida, manipulació, emmagatzematge o eliminació de mostres, és la garantia bàsica per millorar la qualitat experimental i reduir els riscos.

Es recomana que els tècnics de laboratori utilitzin tubs de cultiu d'alta qualitat amb bon segellat, resistència química i rang de temperatura aplicable segons les seves necessitats experimentals específiques, per tal de millorar l'eficiència dels experiments i aconseguir una gestió sostenible dels recursos del laboratori.